M’he trencat una dent !

Els traumatismes dentals són una de les principals causes d’atenció dental i una veritable emergència odontològica.

Les causes són variades, però les caigudes solen ser freqüents quan el nostre fill està aprenent a caminar i no coordina bé els moviments, durant la infància quan augmenta la pràctica esportiva, en accidents de trànsit i en persones amb problemes de coordinació.

Existeixen certs factors que predisposen a les fractures dentals i les laceracions dels teixits facials. Entre els principals es troben :

• Nens amb les incisives superiors més sortides i no poden tancar els llavis. Això provoca que no protegeixen les dents en el moment del cop.

• Trastorns convulsius (epilèpsia), sordesa i ceguera. • Trastorns d’hiperactivitat.

Després de rebre un cop a la zona orofacial podem trobar- nos inflamació dels teixits tous externs o interns, sagnat dels teixits tous o bé relacionats amb les dents, desplaçament o mobilitat de les dents i fractures més o menys importants.

Els problemes més habituals que pateixen les dents davant un cop són:

1. La LUXACIÓ: És quan
la dent presenta una gran mobilitat “com una campana” o bé està enfonsada dins de l’os parcial o totalment. Són casos molt alarmants i normalment tothom acudeix a la consulta de l’odontòleg per fer l’avaluació i el tractament pertinent. És molt important que aquesta valoració es faci el més ràpid possible.

2. L’AVULSIÓ: És quan cau la dent sencera (corona i arrel). Si és una dent definitiva, cal tornar a reimplantar, si és de llet NO es recol.loquen. Si us passa aquest cas:

a. Busqueu la dent caiguda.
b. Agafa-la per la corona i neteja-la amb una mica d’aigua.

A partir d’aquí, pots fer 3 coses:

– Pots recol.locar tu mateix la dent tu mateix al seu lloc.
– Pots submergir la dent en un vas amb llet o suero fisiològic. – Si no es pot, agafa la dent i col•loca-la a la galta.

3. Les FRACTURES dentals: Poden ser molt diferents unes de les altres. Poden variar des de una fissura inapreciable
fins a una fractura vertical que afecta tota la dent, afectant o no al nervi.

Què han de saber els pares:
– Que tot traumatisme a la cara ha de ser avaluat clínica o radiològicament per un odontòleg per descartar lesions majors en els teixits tous i durs de la boca.
– Que el temps que transcorre entre l’accident i la consulta dental ha de ser tant curt com sigui possible.
– Que les dents de llet anteriors tenen l’arrel molt a
prop molt de les dents permanents, amb la qual cosa el traumatisme pot afectar la dent permanent que es forma per sota.
– Que les petites fractures en les dents poden causar
la mort del nervi que ha de ser avaluada per un professional. 

PREVENCIÓ DELS TRAUMATISMES EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA. EL PROTECTOR BUCAL 

Cada vegada que practiquem esport correm el risc de lesionar les nostres dents a causa d’un accident, cop o caiguda. La fractura o pèrdua d’una dent

és un procés traumàtic. El
seu tractament pot resultar
molt costós i les seves conseqüències són de per vida.

En la majoria de casos, les lesions es poden evitar si utilitzem un protector bucal adequat, és a dir, un protector resistent i que s’ajusti amb precisió. La forma de la nostra boca i dents és única, per això un protector fet a mida pot garantitzar-nos una protecció realment eficaç.

Avui en dia són moltes les persones (nens i adults) que practiquen algun esport. Es calcula que la prevalença de les lesions dentals relacionades amb l’esport arriba a ser d’un 45%.

Sense una protecció bucal adequada, un cop a la cara pot desencadenar diferents tipus de lesions: la fractura o

pèrdua d’una dent, lesions a la mandíbula i a l’articulació temporomandibular e inclús la commoció cerebral.

Els protectors bucals ajuden a preveure aquestes lesions, ja que estan formats per
un material flexible que proporciona un efecte amortidor.

Gràcies a això els protectors absorbeixen l’energia del cop, redueixen la seva velocitat i distribueixen l’impacte sobre una superfície molt més gran, evitant que tota la força recaigui sobre un sol punt.

Per fabricar aquest protector, només es necessita una visita vostre odontòleg i prendre
una mida de les seves dents superiors i al cap de 3-4 dies l’odontòleg acabarà de provar i ajustar el protector.

Els esports on el risc de patir aquestes lesions és més elevat i hauria de ser obligatori són: Rugbi, boxa, arts marcials, hoquei herba, hoquei patins, polo, ciclisme, skateboard,… Però també hi ha esports com els castellers, pilots de moto o cotxe , piragüisme o halterofília on la tensió que pateixen els esportistes és molt elevada i es passen tota l’estona que

el practiquen prement les dents, podent crear fractures dentals, fissures, alteracions en l’articulació, etc.

Així doncs, cal valorar individualment quin tipus d’esport es practica i quines son les necessitats de cada esportista.

També cal conscienciar a tota la població, pares i federacions en general de la necessitat d’introduir aquest petit aparell en molts esports amb un risc elevadíssim de lesions i que malauradament encara no és d’ús comú.
Si et poses un casc per esquiar o anar amb moto o bicicleta, perquè no ens posem un protector bucal en hoquei, skateboard o ciclisme?

 

Dres. Eva Marcè Termes i Mariona Sagarra Valls
Centre Dental Marcè i Sagarra

Comparteix: