Les malalties periodontals

Què són les malalties periodontals?

És un conjunt de malalties que afecta a les genives i estructures de suport de les dents (os i lligament periodontal). Són malalties inflamatòries de causa infecciosa, és a dir, causades per bactèries.
S’anomena gingivitis quan aquesta inflamació només afecta a les genives. En aquesta fase encara és reversible. Quan la inflamació afecta els teixits periodontals profunds, es produeix la destrucció de l’os i el lligament que suporten i subjecten les dents. L’afectació a aquest nivell es denomina PERIODONTITIS, o com es deia abans, “PIORREA”.
La destrucció de l’os i el lligament pot provocar mobilitat i separació de les dents, que en fases més avançades, pot significar dolor i acabar amb la pèrdua de la dent.

Quins són els signes de la malaltia?

Aquests processos inflamatoris poques vegades cursen amb un dolor molt intens, fent que molts pacients la pateixin sense ser molt conscients del problema.
Els primers signes i símptomes que apareixen en la fase inicial de la malaltia (gingivitis) són:

· Envermelliment i inflamació de la geniva.
· Sagnat de la geniva al raspallar les dents o de manera espontània.

Quan la gingivitis ha evolucionat a periodontitis apareixen els següents símptomes:

· Retracció de les genives, sensació de tenir les dents més llargues.
· Augment de la sensibilitat dentària, sobretot al fred.
· Mobilitat de les dents.
· Separació de les dents.
· Sensació de cremor i dolor a les genives.
· Mal alè.
· Aparició de flemons a la geniva.

Causes de la malaltia periodontal

La placa bacteriana és una substància enganxosa formada per residus d’aliments, substàncies químiques de la saliva i bacteris. Aquesta placa que recobreix la dent és el mitjà on viuen, es nodreixen i es multipliquen els bacteris. Quan la placa es calcifica per la presència de minerals a la saliva, es forma el carrall o més popularment conegut com a “sarro”.

Tot i que la placa és la causa principal, no tothom qui té placa o carrall desenvolupa gingivitis o periodontitis. Normalment és la combinació de diversos factors el què fa que s’arribi a patir la malaltia. Els factors més rellevants són els següents:

· Els fumadors tenen més risc a patir-ho.
· En pacients diabètics la malaltia periodontal és més severa.
· Els canvis hormonals durant l’embaràs i menstruació fan augmentar el reg sanguini a les genives.
· La malposició de les dents afavoreixen l’acumulació de placa i dificulten la higiene.
· Hi ha persones amb càrregues genètiques que les fan més susceptibles a patir aquesta malaltia.
· L’estrès disminueix la quantitat i qualitat de la higiene oral, així com el sistema immunitari en general.
· Alguns medicaments com antidepressius, anticonceptius orals i certs medicaments per al cor, poden afectar a les genives. Això significa que cal avisar al dentista sobre qualsevol medicament que s’estigui prenent.

Són molt freqüents les malalties periodontals?

La gingivitis és una de les malalties més freqüents en humans i afecta a totes les edats. El 75% dels joves entre 20 i 25 anys la pateixen.
Una part de les gingivitis, tot i amb absència de tractament, no progressen a periodontitis.
La periodontitis és molt rara en joves i adolescents, (aproximadament 1 cas/10.000). No obstant la freqüència augmenta amb l’edat (al voltant del 10% entre els 30 i 40 anys, i del 25-30% entre els 50 i 60 anys). En resum, és una malaltia relativament freqüent en adults i la seva freqüència augmenta clarament amb l’edat.

Des de que apareixen els primers signes fins que hi ha pèrdua òssia i posteriorment es perd la dent, passa molt temps?

Depèn, uns pacients evolucionen ràpid i altres lentament.
Els d’evolució ràpida solen ser joves i poden perdre les dents en 5 anys.
En altres casos la evolució pot ser més lenta però, si no es tracta adequadament,  pot arribar a perdre també les seves dents.

Aquesta infecció que provoca la malaltia periodontal pot afectar a l’estat general del pacient?

Si el pacient té un bon estat de salut, normalment no afecta al seu estat general, però pot afectar molt negativament en pacients amb malalties sistèmiques cròniques com la diabetis, malalties cardíaques, circulatòries…

Està demostrada una relació directe entre la periodontitis i el risc d’infart de miocardi i el risc de nounats prematurs i de baix pes en dones embarassades.

Aquestes infeccions  poden donar un gran risc a pacients immunodeprimits (pacients amb les defenses molt baixes, com pacients oncològics o pacients amb SIDA, etc.).

Tractament de la malaltia periodontal

El pacient hi juga un paper crucial. Cal eliminar la placa bacteriana mitjançant un raspallat freqüent i acurat després de cada àpat, amb l’ajuda de la seda dental i raspalls interproximals per netejar les zones intermitges de difícil accés.
A la clínica dental se li ensenya al pacient a mantenir una bona higiene oral diària que s’adapti a les seves necessitats.

TRACTAMENT DE LA GINGIVITIS:

La neteja diària manté la formació de carrall reduïda al mínim, però no la pot prevenir completament. Una neteja professional (higiene o tartrectomia) eliminarà el carrall endurit que s’hagi format.

TRACTAMENT DE LA PERIODONTITIS:

El tractament de la malaltia periodontal requereix que el pacient estigui ben informat i motivat per aconseguir una implicació total per part seva. Si el pacient col·labora podem aturar l’evolució de la malaltia i aconseguir resultats estables en el temps.

En les etapes inicials de la malaltia, el tractament consisteix en el curetatge o raspatge i allisat radicular. Això vol dir treure la placa i el carrall de les dents, per sota de la geniva, polint i allisant les arrels. Així s’eliminen els bacteris i els irritants que causen la inflamació. Aquest tractament permet que la geniva s’adhereixi novament a la dent, tot i que és important recordar que no es recupera l’os perdut fins al moment.

Les etapes més avançades poden requerir tractament quirúrgic. Consisteix en aixecar la geniva per poder arribar a la profunditat necessària per a la neteja de tota l’arrel contaminada i després es recol·loca la geniva amb punts de sutura.

En casos encara més avançats, on hi ha dents amb mobilitat, l’odontòleg pot veure’s obligat a realitzar fèrules  per reduir el moviment de les dents.
Els tractaments addicionals poden incloure extracció i la col·locació d’aparells protèsics.

Els pacients periodontals són visitats periòdicament després del tractament. Un cop finalitzat, es valora la necessitat de realitzar un nou raspatge als 6 mesos, o realitzar simplement neteges de manteniment, segons la situació del pacient.

Dres. Eva Marcè Termes i Mariona Sagarra Valls
Centre Dental Marcè i Sagarra

Comparteix: