Blanquejament dental

En l’actualitat moltes persones volen tenir les dents més blanques i moltes consideren que és una necessitat tant per triomfar en la vida social com laboral. Per aquest  motiu moltes es cuiden molt més les dents i hi ha un interès creixent en tenir les dents més blanques, ja que confereixen un aspecte més sa, net i juvenil.

El blanquejament dental aconsegueix reduir varis tons el color original de les dents i es pot fer en el consultori dental i/o a casa de manera ambulatòria, sent la combinació de les dues amb la que s’aconsegueixen els resultats més estètics.

Primer de tot cal apuntar que tot blanquejament (el de clínica i el de casa) SEMPRE ha de ser revisat i controlat per l’odontòleg ja que la utilització d’aquests productes en alta concentració poden donar greus problemes a les dents i a les genives.

Es recomana primer realitzar una revisió dental per valorar l’estat general, de cara a tenir unes genives sanes i una boca lliure de càries.

També, en la majoria dels casos, és necessari realitzar una higiene bucal professional per eliminar les tincions extrínseques (superficials) causades pel consum de productes com el te, el cafè, el tabac, el vi i l’ús de col·lutoris bucals com la clorhexidina.

El blanquejament permet eliminar la majoria de les taques i tincions, però no totes són eliminables o millorables i poden necessitar altres tipus de tractaments odontològics estètics com l’ús de carilles o fundes.

Les situacions on es demanen més els blanquejaments són:

Insatisfacció del color natural de les dents.

Envelliment fisiològic de la dent per l’edat. A major edat, les dents es tornen més grogues i generalment tenen una tonalitat més fosca, normalment a partir dels 50 anys.

Les taques produïdes per tetraciclines (antibiòtic).

Enfosquiments degut a cops o fractures a les dents.

Enfosquiments degut a alteracions en la formació de l’esmalt.

TRACTAMENTS

Generalment, es realitza un blanquejament a la clínica que dura aproximadament 1 hora en que el pacient ja veu canvis significatius i s’indica un tractament complementari a casa amb les recomanacions de l’odontòleg. Aquest tractament a altes concentracions pot repetir-se vàries vegades ja sigui seguides o com a manteniment després de 6 mesos o 1 any.

Existeixen 2 tipus de blanquejaments: l’extern i l’intern.

EXTERN: És el tractament més habitual. Consisteix en l’aplicació d’un gel sobre la part externa de la dent.

El tractament que millors resultats produeix és una sessió a la clínica amb llum freda i peròxid d’hidrogen al 35%. Després, un tractament a casa amb fèrules fetes a mida i peròxid de carbamida amb concentracions entre el 10% i el 30% segons les necessitats de cada pacient, tot això proporcionat per l’especialista i segons les seves indicacions.

Els avantatges del blanquejament a la clínica són:

Dents més blanques.

Controlat pel professional.

Menys efectes col·laterals.

Major alliberació i penetració del gel.

Existeixen al mercat alguns kits blanquejadors que es poden adquirir sense recepta mèdica, però la baixa concentració del producte i la impossibilitat d’utilitzar llum, fa que la seva efectivitat sigui molt limitada.

Com a complement i manteniment del blanquejament es poden utilitzar pastes dentals blanquejadores, però per elles mateixes no són una bona opció de blanquejament únic.

INTERN: És aquell que es realitza sobre dents no vitals (dents amb tractament del nervi realitzat prèviament), aplicant el producte per dins de la dent i combinant el tractament amb el blanquejament extern. Habitualment s’utilitza una solució de perborat de sodi o de peròxid de carbamida el qual es col·loca dintre la càmera polpar (nervi) per un temps determinat i s’aconsegueix un aclariment de la estructura dental actuant de dintre a fora.

EFECTES SECUNDARIS

És normal que en el curs del tractament hi hagi una mica de sensibilitat dental temporal, que desapareix al cap de pocs dies. Si això es produeix, s’aconsella utilitzar algun col·lutori, gel o pasta de dents amb nitrat potàssic específic per les dents sensibles o col·locar cubetes de flúor a la consulta.

És important evitar la ingesta de substàncies que continguin tanins i/o colorants com el cafè, te, vi negre, fruits vermells (maduixes, gerds…), així com també la nicotina i el quitrà dels cigarrets durant el tractament i un mes després de finalitzar-lo. El consum d’aquests, pot produir tincions externes que alterin el resultat del tractament, impedint aconseguir el blanc esperat. En cas de no poder evitar-ho, s’ha d’extremar la higiene raspallant-se les dents després de cada àpat.

Si el blanquejament no està controlat per l’odontòleg es poden produir cremades a la geniva a causa del gel blanquejador que traspassa els límits de la dent. Això no passa a la clínica perquè es col·loquen protectors gingivals amb aquesta finalitat.

Així doncs, podem concloure que el blanquejament dental és un tractament estètic molt eficaç i segur, sempre que es realitzi sota control del professional, el qual haurà de fer una revisió prèvia i si s’escau, una higiene dental.

 

Dres. Eva Marcè Termes i Mariona Sagarra Valls
Centre Dental Marcè i Sagarra

Comparteix: