A quina edat haig de portar el meu fill/a al dentista?

La primera visita a l’odontopediatra es recomana a l’any de vida, quan han erupcionat les primeres dents, sobretot per prevenir càries i per informar sobre hàbits d’alimentació saludables.

A grans trets, les visites al dentista en la primera etapa infantil són les següents:

En els nadons de 0 a 6 mesos se’ls fa una exploració de la cavitat oral per detectar i prevenir:

  • Frenets (labials i lingual), anquiloglòssia (impossibilitat de moure la llengua per un frenet curt) i problemes amb la lactància materna.
  • Aparició de fongs a la boca.
  • Quists del nadó.
  • Aprenentatge dels pares sobre la higiene oral del nadó.
  • Transmissió bacteriana.
  • Possibles símptomes de l’erupció dental.

En els nadons de 6 a 12 mesos, quan ja surten les primeres dents:

  • Mirar inici de càries.
  • Educació i motivació per a la salut oral del nen.
  • Els sucres ocults en la dieta.
  • Ús del xumet i del biberó.

Nen d’1 a 5 anys, quan ja té la dentició temporal completa i cal molta comunicació amb els pares:

  • Ensenyar la tècnica del raspallat, consells dietètics, la importància del fluor.
  • Diagnòstic d’hàbits. Col·locació de la llengua, succió del dit.
  • Tractament i prevenció de les càries.
  • Controlar els traumatismes que hagin pogut patir.

Nen de 6 a 8 anys. Inici del recanvi a la dentició permanent:

  • Prevenció i tractament de les maloclusions.
  • Prevenció de traumatismes dentals, ja que fan molt esport.
  • Prevenció de les càries. Fluoritzacions.
  • Establir periodicitat de les visites.

HIGIENE BUCAL EN NADONS

Primer de tot cal seleccionar els materials que utilitzarem.

Durant els primers 6 mesos, mentre el nadó no té dents, intentarem estimular les genives a l’hora del bany amb un didal de silicona, que porta un raspall tou per un costat i unes ranures per l’altra. També ho podem fer amb un guant en forma d’animalet o fins i tot amb una simple gaseta. Així, quan tinguin dents els hi serà més fàcil introduir el raspall.

Quan ja tenen dents, cal buscar un raspall adequat a la seva edat. Normalment seleccionarem raspalls amb capçal petit i suau i el mànec ample i ergonòmic, que sigui fàcil d’agafar tant pels pares com pel nen. D’aquesta manera ells poden començar a raspallar-se com un joc, després que els pares ho hagin fet adequadament.

Recordar que el raspallat correcte l’han de fer o revisar els pares fins als 8 anys, ja que els petits no tenen prou capacitat motriu per fer-ho bé.

En nadons de fins a 2 anys recomanem que, en comptes de posar pasta sobre el raspall, només “embrutem” una mica el raspall, per no passar-nos de quantitat. A partir dels 2 anys, recomanem una mida de pèsol. 

El raspallat en els nadons ha de ser ràpid i efectiu i l’han de fer els pares, com ja hem comentat. Fins als 2 anys podem raspallar de forma horitzontal la part superior comptant lentament fins a 5, i ho repetirem de la mateixa manera a la part inferior. Una vegada acabat el raspallat per part dels pares, és bo deixar que el nadó jugui amb el raspall, així, si deixem que s’ho prengui com un joc, li serà molt més fàcil que hi participi. En el nadó és més important eliminar la placa bacteriana, que fer un raspallat en forma vertical durant 2 minuts, tal i com ho descriuen els llibres.

QUINA PASTA DE DENTS UTILITZO?

Al mercat hi ha una àmplia varietat de pastes disponibles. Tant si la comprem al supermercat o a la farmàcia, és bo agafar pastes infantils amb textures i sabors agradables, que els ajudin a col·laborar i a voler participar del moment de raspallar-se les dents. 

Quant al fluor en les pastes, cal dir que els estudis més recents han demostrat que l’efecte local del fluor (és a dir, el que s’aplica directament sobre la dent) és el que realment té un efecte remineralitzant i, per tant, de prevenció de les càries.

La quantitat de fluor que ha de portar la pasta ha de ser l’adequada a cada edat. Les recomanacions actuals són:

MENORS DE 2 ANYS. Durant aquesta etapa encara no és necessari l’ús de pasta amb una quantitat de fluor elevada i és millor centrar-se en agafar l’hàbit de raspallar-se diàriament. Però si es vol utilitzar pasta, la quantitat adequada és entre 500 i 1000 ppm de fluor.

DE 2 A 6 ANYS.  En aquesta etapa ja s’aconsellen pastes de dents de 1000 ppm de fluor. Tot i que tenen una dentició majoritàriament temporal, l’augment de càries en aquest grup d’edat en els últims anys, fa que s’hagi augmentat la quantitat de fluor recomanada. 

A PARTIR DE 6 ANYS. El primer molar i les primeres dents permanents ja erupcionen a partir dels 6 anys, així que ja es poden començar a utilitzar pastes amb quantitats de fluor com els adults, és a dir, 1450-1500ppm de fluor. Hem de pensar que seran dents per a tota la vida!

Concloent doncs, es recomana raspallar dues vegades al dia des de l’aparició de la primera dent. 

El raspallat nocturn és el més important, i com abans iniciem l’estimulació, més fàcil serà la incorporació d’aquest hàbit.

A part de prevenir problemes de salut bucodental en els nostres nadons, també els hem d’acostumar a les visites periòdiques i rutinàries a l’odontòleg, sense que es converteixin en un acte traumàtic. Així any rere any, el vostre fill ens anirà agafant confiança i es crearà una relació pacient-dentista molt més tranquil·la i relaxada.