LA CÀRIES INFANTIL: LA PREVENCIÓ ÉS LA MILLOR ARMA


La càries dental és la malaltia infecciosa més habitual de la infància, essent cinc vegades més freqüent que la segona, l’asma infantil.

Les dents de llet poden patir càries, igual que les d’un adult. És més, per les característiques mateixes de les dents de llet, una vegada que s’inicia la càries, aquesta avança més ràpidament i afecta el teixit nerviós de la dent més de pressa que en l’adult.

CÀRIES DEL BIBERÓ O DEL LACTANT

Aquesta càries és de la primera infància i és la que es dóna en nens fins als tres anys. Es poden iniciar a edats tant primerenques com dels 6 als 12 mesos.

La destrucció que es produeix tant a les dents com als queixals és molt ràpida i agressiva.

Aquesta destrucció està relacionada amb hàbits perjudicials com ara mullar el xumet amb mel o en substàncies ensucrades, afegir aliments edulcorats al biberó (entre ells, els sucs de fruites) o, fins i tot, la lactància materna perllongada per induir el son.

El factor més important és l’estancament del contingut en condicions de la cavitat bucal molt disminuïda: menor ritme de deglucions i menor quantitat de saliva (que ajuda a netejar i remineralitzar), permetent que els aliments ensucrats es mantinguin en contacte amb les dents en presència de microorganismes durant un període llarg de temps.

La curta edat de l’infant i l’àmplia destrucció de les dents fan que, moltes vegades, els tractaments hagin de ser realitzats amb sedació o anestèsia general.

El primer senyal de desmineralització de la dent és quan es produeix una disminució del calci en l’esmalt, amb un color blanquinós sense brillantor que s’observa a l’alçada de la geniva. Aquestes lesions es van enfosquint i poden provocar la fractura de la corona.

ÚS DEL BIBERÓ

Normalment, la lactància materna és l’opció més sana i saludable per al desenvolupament del nen.

Quan sigui necessari el biberó, no és convenient que es quedi dormint amb el biberó amb llet, sucs o líquids ensucrats, però si això passés caldria passar una gassa humida per les genives del nadó abans d’adormir-lo.

A partir dels 6-8 mesos, seria millor ensenyar-li a beure amb tassa. Cap a l’any d’edat caldria suprimir el biberó i quan tingui set, seria millor oferir aigua en comptes de sucs o begudes ensucrades.

LACTÀNCIA MATERNA PERLLONGADA

La llet humana va canviant la seva composició química des del prepart, el calostre, llet de transició i la llet madura.

Aquesta última presenta elevades concentracions de glúcids, entre els que predomina la lactosa, superiors inclús a les que conté la llet de vaca.

La lactància materna mantinguda fins als 2-3 anys d’edat, igual que el biberó pot afavorir la càries.

La qüestió no és si es dóna el pit o el biberó, sinó les mesures higièniques que es prenen després de la presa.

Igual que amb l’ús del biberó, es recomana passar una gassa per les genives del nadó abans d’adormir-lo. I si ja té dentició, raspallar-li les dents.

DIETA

El tipus de dieta influeix considerablement en la producció de càries. Una dieta sense excés d’hidrats de carboni refinats (sucres) i rica en làctics, verdures i fruites fresques, que contenen vitamines i minerals (sobretot calci) és la més aconsellable per mantenir una boca saludable.

El poder cariogènic d’una dieta depèn dels següents factors:

1. Contingut de sucres. A més quantitat d’aliments ensucrats, més risc de càries. Hi ha molts aliments ensucrats que formen part de la nostra dieta diària com el pa, el pernil dolç, les patates i la pasta, amb alt contingut en midó, que produeixen sucres en la seva descomposició.

També cal tenir en compte l’existència de medicaments ensucrats en la seva composició.

Altres elements com l’acidesa poden afavorir la desmineralització de les dents i la més ràpida progressió de la càries dental, com els sucs en brick, el refrescos…

2. Freqüència del consum d’aliments ensucrats: a més freqüència, més atac àcid i més risc de càries.

3. Consistència dels aliments: els líquids ensucrats són menys perillosos que els sòlids i aquests no són tan cariogènics com els sòlids retentius o enganxosos.

4. Moment de la ingesta: durant els àpats són menys cariogènics que entre hores.

VISITES REGULARS A L’ODONTOPEDIATRA

El seguiment periòdic permetrà a l’odontopediatra monitorar el desenvolupament i salut de la boca dels nens i detectar precoçment qualsevol problema.

Avui dia, hi ha a la nostra disposició diverses substàncies remineralitzants, tot i que la més coneguda segueix sent el fluor.

L’aplicació local o tòpica de fluor augmenta la resistència de l’esmalt a la desmineralització, a banda de proporcionar una acció antibacteriana.

En funció de les característiques de cada nen, l’odontopediatra considerarà la necessitat d’incorporar l’ús d’aquestes substàncies.

Es poden utilitzar en l’àmbit professional, mitjançant l’aplicació tòpica de vernissos o gels en cubetes.

L’odontòleg pot recomanar un programa individual a casa, que consisteixi a fer un glopeig diari amb fluorur sòdic després del raspallat abans d’anar a dormir.

L’odontopediatra també pot realitzar en les peces definitives els segellats de fissures, que consisteix en la col·locació d’una fina capa de resina que protegeix de manera mecànica aquestes zones més susceptibles quan la dent està sana. Aquest tractament caldria revisar-lo anualment perquè amb el temps es pot desgastar i despendre’s.

RASPALLAT DENTAL

El raspallat dental, elimina la placa dental, ajuda a equilibrar el pH bucal i elimina les restes alimentàries i per tant s’hauria de fer després de cada ingesta. A més es recomana realitzar-lo el més seguit possible després de l’àpat.

El raspallat dental l’han de realitzar SEMPRE els pares fins que el nen tingui suficient destresa manual per fer-ho sol (aprox. als 8 anys).

Cal raspallar totes les superfícies de les dents, les exteriors i les interiors i les superfícies per on masteguem.

No ens hauríem d’oblidar de les zones entre les dents, ja que s’hi acumulen moltes restes i son molt propenses a fer càries. Per tant, l’ús del fil dental és un complement perfecte del raspallat.

Eva Marcè Termes i Mariona Sagarra Valls