Motricitat orofacial

31 de Gener de 2019

Què és la motricitat orofacial?

La motricitat orofacial és el camp de la fono audiologia / logopèdia dirigida a la rehabilitació dels trastorns congènits o adquirits del sistema miofuncional orofacial i cervical, així com de les seves funcions: succió, masticació, deglució, respiració i  fono articulació, des de la gestació fins a l’envelliment.

La MO va néixer a partir dels estudis de la teràpia miofuncional i el seu objectiu principal és contribuir a la restauració i el manteniment d’un estat estable  i harmònic de les funcions de l’aparell estomatognàtic (del grec estomato “boca” i gnatic “mandíbula), el conjunt d’estructures que actuen de manera integrada i coordinada per desenvolupar funcions essencials de l’ésser humà.

La causa dels trastorns de la Motricitat Orofacial són difícils de descriure de manera concreta, ja que es tracta d’una combinació multifactorial. 

L’especialista en Motricitat Orofacial atén les persones que presenten alguna de les següents alteracions:

  • Trastorns de la respiració, la masticació i la deglució, intervé en l’estudi, l’avaluació i la rehabilitació miofuncional orofacial i cervical en els casos que inclouen modificacions estructurals i/o miofuncionals associades a problemes de:
  • Respiració d’origen mecànic o funcional i/o associat a alteracions posturals orofacials i/o cervicals.
  • Masticació associada a maloclusió dental, tipologia facial, pròtesi, implants, malaltia periodontal, pèrdua òssia, alteracions esquelètiques, musculars i funcionals.
  • Deglució tant per adaptacions funcionals secundàries a modificacions estructurals o funcionals, com atípiques, mals hàbits o dèficit propioceptiu. 
  • Parla: Inclou estudis específics, l’avaluació i rehabilitació miofuncional orofacial i cervical de la parla a causa de trastorns neurològics o musculo-esquelètics .
  • Malformacions craniofacials congènites: inclou estudis específics, avaluació i rehabilitació miofuncional orofacial i cervical que engloba alteracions estructurals craniofacials, musculars i/o posturals que comprometen les funcions orofacials i cervicals, com ara fissures labiopalatines, microsomia hemifacial i síndromes craniofacials. 
  • Deformitats craniofacials adquirides: inclou estudis específics d’avaluació, rehabilitació i readaptació miofuncional en els casos que inclouen modificacions estructurals o seqüeles miofuncionals com ara desproporcions maxilo-mandibulars i cirurgia ortognàtica, incloent-hi l’acompanyament prequirúrgic, el diagnòstic miofuncional i la rehabilitació postquirúrgica.
  • Traumatismes de teixits tous, incloent-hi cremades, lesions per objectes tallants, ruptures musculars, pèrdua de substància muscular i retracció de cicatrius per la cicatrització hipertròfica o fibròtica.
  • Traumatismes de teixits durs, fractures complexes de la cara, fractures de mandíbula i/o de maxil·lar i les fractures del còndil.
  • Anquilosi temporomandibular en acompanyament pre i postquirúrgic.
  • Càncer de boca, orofaringe, hipofaringe, nasofaringe, cavitat nasal, sinus paranasals i les glàndules salivars i pels efectes de la radioteràpia i de la quimioteràpia.
  • Disfunció craniomandibular: inclou les alteracions de l’articulació temporomandibular i totes les implicacions funcionals derivades d’aquestes, tant d’ordre estructural com funcional. Inclou estudis específics, l’avaluació i el diagnòstic, l’acompanyament i la rehabilitació miofuncional associada a anomalies de la ATM i a disfuncions temporomandibulars.
  • Neonatologia: centrat a tenir cura dels nounats i els infants per al desenvolupament neuropsicomotriu, prevenint, detectant i minimitzant les alteracions de la succió, deglució i coordinació amb la respiració, proporcionant condicions favorables per a la postura de les estructures fono articulatories, el creixement facial i el futur de les funcions orals en l’alimentació i la parla.
  • Trastorns neuromusculars: inclou estudis específics, l’avaluació i el diagnòstic, el control i la rehabilitació miofuncional de les alteracions musculars causades per trastorns neurològics i les seves implicacions funcionals.
  • Paràlisi facials: el treball miofuncional orofacial en la paràlisi facial va dirigit a estimular tant la salut de la musculatura implicada en la funció de cada múscul tenint com objectius principals la mímica facial i les funcions orofacials.
  • Paràlisi cerebral: El treball miofuncional orofacial en paràlisi cerebral té com a objectiu estimular les funcions orofacials per facilitar les tasques de l’alimentació i de la postura més adequades per aquestes funcions.
  • Malalties neuromusculars: El treball miofuncional orofacial busca minimitzar les deficiències funcionals secundàries a l’evolució d’aquestes malalties, proporcionar millors condicions musculars i permetre les funcions orofacials i orientar adaptacions funcionals favorables.
  • Gerontologia: inclou els estudis específics, avaluació, rehabilitació i readaptació miofuncional de les modificacions estructurals i/o miofuncionals, producte de l’envelliment de totes les funcions orofacials.
  • Estètica facial: El treball miofuncional orofacial de l’estètica facial té per objectiu prevenir, avaluar i adequar els músculs de la mímica facial i de funcions orofacials que poden quedar alterades per l’envelliment o per l’activitat muscular excessiva.

El 17 de febrer és el Dia Mundial de la Motricitat Orofacial.