La respiració bucal és un hàbit de respiració anormal en què es respira a través de la boca en comptes del nas. Tot i que pot semblar inofensiu, aquest patró de respiració pot tenir un impacte significatiu per a la salut bucodental. Us expliquem el perquè.

Com afecta la respiració bucal a la salut dental? T’ho expliquem tot seguit.

Sequedat oral i càries

Respirar per la boca comporta més sequedat a la boca. La saliva juga un paper crucial en la neteja de les dents i la neutralització dels àcids. Per tant, amb menys saliva, el risc de desenvolupar càries dental i malalties de les genives augmenta significativament.

Canvis en l’estructura facial i dental

La respiració bucal pot provocar canvis en la forma de la cara i l’alineació de les dents. Per això, els nens que respiren per la boca solen desenvolupar cares més estretes i maloclusió, amb mossegades obertes, mossegades creuades i altres problemes d’ortodòncia.

Problemes del son

Els roncs i les apnees del son són provocats per la respiració bucal poden tenir un impacte negatiu en la qualitat de vida i la salut general.

A Marcè&Sagarra Centre Dental us podem ajudar a identificar els problemes de respiració bucal i aconsellar el tractament més adequat per solucionar els problemes de respiració bucal, com ara:

• Tractament ortodòntic: Un dels possibles tractaments és l’ortodòncia, que no només ajudarà a corregir els problemes d’alineació dental i de maloclusió, sinó que també millorarà la respiració.
• Teràpia de reeducació respiratòria: Té com a objectiu ensenyar a respirar correctament pel nas, cosa que millora la salut denta, la qualitat del son i la salut en general. Les apnees i els sons estan relacionats amb la hipertensió i problemes cardiovasculars.
• Coordinació amb altres professionals de la salut: En alguns casos, treballarem amb altres professionals de la salut, com ara otorrinolaringòlegs i logopedes, per abordar les causes subjacents de la respiració bucal.

Actualment, nombroses clíniques dentals ofereixen la primera visita sense cap cost. Aquesta tendència fa que cada vegada més pacients considerin que la primera consulta dental no s’hauria de pagar. No obstant això, alguns professionals del sector mantenim una opinió diferent sobre aquesta pràctica i no oferim visites gratuïtes.

En aquest article us expliquem els motius:

En primer lloc perquè creiem que els motius darrere aquesta estratègia són principalment comercials. Algunes clíniques no cobren la primera visita perquè esperen obtenir un benefici econòmic major més endavant. A Marcè&Sagarra la primera visita és una de les més importants, ja que normalment és quan fem el diagnòstic inicial i realitzem les proves necessàries per establir un pla de tractament personalitzat i efectiu.

Sovint, la pràctica d’oferir visites gratuïtes és una característica de models que busquen mercantilitzar l’odontologia

En segon lloc perquè creiem que el coneixement i l’atenció de qualitat han de ser valorats i remunerats, com qualsevol altre servei professional. Per això considerem que la pràctica d’oferir visites gratuïtes és una característica de models que busquen mercantilitzar l’odontologia a través del baix cost i, tot sigui dit, la baixa qualitat. Nosaltres no ens identifiquem amb aquest enfocament. De fet, pensem que per mantenir el nivell de qualitat que oferim, cal cobrar pels nostres serveis; altrament, hauríem de comprometre la qualitat per alguna altra banda.

Encara que al principi pugui semblar que el pacient es beneficia de no pagar, en realitat, el que s’obté d’una consulta gratuïta poques vegades és exclusivament basat en criteris mèdics.

Per acabar, volem afegir que a Marcè&Sagarra Centre Dental no tenim comercial dental. Els pressupostos els fem els i les doctores segons el que considerem mèdicament més apropiat. En haver cobrat per la consulta, no necessitem recuperar costos a través del tractament, cosa que no passa quan la consulta és suposadament gratuïta i es tendeix al sobrediagnòstic. Els pacients saben que el que se’ls hi recomana és el que honestament considerem millor per a ells.

Esperem haver aclarit aquesta qüestió que sovint genera interrogants.

Eva Marcè & Mariona Sagarra

Odontòlogues

T’expliquem quins són els aliments que cal evitar mentre es porten aparells d’ortodòncia fixa

Quins són els aliments cal evitar mentre es fa un tractament d’ortodòncia amb bràquets és una pregunta molt habitual que ens fan els pacients a qui acabem de col·locar aparells d’ortodòncia fixa. És també una de les preocupacions més freqüents dels pares quan els seus fills comencen el tractament.

En aquest article us volem donar informació sobre els aliments i les begudes que no s’haurien de prendre amb bràquets, tant per mantenir els aparells d’ortodòncia en bon estat com per facilitar la higiene oral.

Abans de continuar, cal dir que l’ortodòncia amb bràquets és compatible amb l’estil de vida de pràcticament qualsevol persona. Tot i això, pel que fa a l’alimentació, resulta preferible prendre una sèrie de precaucions mentre dura el tractament.

Aliments i begudes que no hauríem de menjar mentre portem bràquets

• Aliments enganxosos com els caramels tous (Sugus), xiclets i altres llaminadures. Poden quedar atrapats als bràquets i dificultar la neteja.
• Aliments durs com les nous, ametlles, cacauets, crispetes, pa torrat, etc. Aquests menjars poden exercir pressió sobre els bràquets i fer que caiguin o, en el pitjor dels casos, que es trenquin.
• Aliments apegalosos com la crema de cacau (Nutella), la mantega de cacauet, la melmelada, la mel, etc. Es poden adherir fàcilment als bràquets i les dents i dificultar la neteja.
• Begudes ensucrades: refrescos, sucs de fruites industrials, begudes energètiques, etc. Contenen alts nivells de sucre que poden fer acumulació de placa i augmentar el risc de càries.
• Begudes amb gas, ja que poden descalcificar l’esmalt dental i augmentar el risc de taques.
• Aliments i begudes molt calentes que poden causar molèsties i dolor a les dents i les genives, especialment just després d’haver ajustat els bràquets.
• Aliments i begudes molt fredes com els gelats, els sorbets, els glaçons. Poden provocar sensibilitat dental i malestar, també just després d’haver ajustat els aparells.

Complir amb aquestes recomanacions farà que el tractament sigui més senzill i eficaç. En cas contrari, tant el pacient com l’especialista patirem alguns inconvenients:

• En primer lloc, els bràquets es poden trencar o desenganxar. Això farà que s’hagi de programar visites amb l’ortodontista més sovint.
•  En segon lloc, es produiran retards en el tractament, ja que l’aparell d’ortodòncia no farà els moviments dentals planificats.

Com veieu, es tracta de recomanacions molt senzilles de seguir. Només requereixen canviar certs costums mentre es fa el tractament d’ortodòncia. El fet de seguir-les farà que el tractament sigui molt més còmode i ràpid per al pacient.

Per a més informació o si teniu més dubtes, podeu posar-vos en contacte amb la clínica trucant al 93 806 79 04.

Eva Marcè i Mariona Sagarra
Odontòlogues

La setmana passada es va obrir al públic el nou espai d’skate i pump track al Parc Central d’Igualada. Una meravella que segur que entusiasma els aficionats als patins, els monopatins i les bicicletes, i que de ben segur convidarà als qui encara no ho practiquen a provar-ho.

Es tracta d’activitats emocionants i divertides que cada dia sumen més seguidors, però és important assenyalar que són pràctiques que comporten certs perills. Una de les amenaces associades a aquestes activitats és el risc de patir traumatismes i fractures dentals.​

En aquest article us volem explicar per què i com es produeixen les fractures dentals, com evitar-les i, en el cas que es produeixin, quins són els passos a seguir.

Per què es produeixen les fractures dentals?

Quan parlem de fractures o traumatismes dentals associats a un esport o una activitat com les que hem mencionat més amunt ens referim sobretot a:

1. Fractures dentals per impacte contra un objecte: Els patins, el BMX i els monopatins impliquen maniobres i salts que molt sovint comporten caigudes i cops. En cas d’un impacte frontal, hi ha la possibilitat que les dents colpegin contra el terra, una rampa o contra qualsevol altre objecte provocant una fractura dental.

Per prevenir-ho, recomanem fer servir un protector bucal. Els protectors bucals són uns dispositius que cobreixen les dents i les genives i que ajuden a esmorteir els impactes.

2. Fractures dentals per forces d’impacte: Quan es fan salts i maniobres es generen forces d’impacte a tot el cos. Això inclou la boca i les dents. Si no es controlen correctament, aquestes forces també poden provocar fractures.

Per minimitzar el risc de fractures dentals per forces d’impacte, és important tenir un bon control de la força i de la posició de la boca i les dents en aterrar després d’un salt.

Si malgrat totes les precaucions es produeix una fractura dental, cal actuar immediatament. Us expliquem els passos a seguir.

Se m’ha trencat una dent, què he de fer?

Primer de tot és important mantenir la calma. Moltes dents definitives es poden salvar si s’actua amb calma i rapidesa.

1/ Si no hi ha hagut extracció completa (la dent no ha saltat de la boca), però sí una fractura, convé guardar-ne el fragment i anar al dentista perquè valori quin és el millor tractament i evitar la infecció de la dent.

2/ Si la dent està fora de la boca s’ha de conservar en llet o amb la saliva del pacient, SENSE RENTAR-LA, i anar al dentista immediatament per intentar reimplantar-la. Les hores següents al traumatisme són fonamentals per a la supervivència de la dent.3/ Si la dent continua ocupant el seu alvèol, però es mou, hem d’evitar tocar-la i consultar amb l’especialista perquè tracti de fixar-la i valorar tractaments alternatius que assegurin la supervivència de la dent.En aquest infogràfic podreu veure un resum dels passos a seguir.

Tipus de fractures dentals

Hi ha diferents tipus de fractures dentals, que varien segons la ubicació, l’extensió i la gravetat. Els tipus més comuns són:

1) Fractura d’esmalt: En aquesta fractura només s’afecta la capa externa i més dura de la dent, l’esmalt. Pot aparèixer com una esquerda o estella a la dent, però generalment no causa dolor. Sovint, no cal un tractament específic, però pot ser necessari un examen dental per avaluar la gravetat i evitar possibles complicacions.

2) Fractura d’esmalt i dentina: En aquest cas, tant l’esmalt com la dentina, la capa interna de la dent, es veuen afectats. Hi pot haver dolor sensible a la calor, al fred o la pressió. Depenent de l’extensió de la fractura, és possible que calgui un tractament, com una restauració dental amb una obturació o una corona dental.

3) Fractura d’esmalt, dentina i polpa: Aquesta fractura involucra no només l’esmalt i la dentina, sinó també la polpa dental, que és el teixit tou i sensible de l’interior de la dent que conté els nervis i els vasos sanguinis. Pot causar dolor intens, sensibilitat extrema i sagnat. El tractament pot requerir una endodòncia (tractament de l’arrel de la dent) o, en casos més greus, l’extracció de la peça dental.

4) Fractura vertical: En aquest tipus de fractura, l’esquerda s’estén verticalment des de la superfície de masticació cap avall a la dent. Pot ser difícil de detectar visualment i pot causar dolor o no. El tractament dependrà de la ubicació i l’extensió de la fractura i pot requerir una corona, una endodòncia o fins i tot l’extracció de la dent.

5) Fractura d’arrel: Aquest tipus de fractura ocorre a l’arrel de la dent, generalment sota la línia de les genives. Pot ser difícil de detectar i pot estar associada amb dolor, sensibilitat o mobilitat de la dent afectada. El tractament varia segons la ubicació i l’extensió de la fractura, i pot requerir una endodòncia, una cirurgia d’empelt ossi o l’extracció de la dent.

Cal tenir en compte que només un dentista pot fer un diagnòstic precís i determinar el tractament adequat per a una fractura dental. Si heu patit una fractura dental, busqueu atenció dental com més aviat millor per prevenir complicacions futures.  

Eva Marcè i Mariona Sagarra
Odontòlogues

Problemes de mossegada? Segur que alguna vegada heu sentit a parlar de l’oclusió dental. O potser de la mossegada oberta, la mossegada creuada i la mossegada profunda, en referència a les dents. Però sabeu ben bé què vol dir això?.

En aquest article us expliquem què són els problemes de mossegada d’origen dental, també anomenats maloclusió i la solució per corregir-los.

L’oclusió és la manera com les nostres dents interaccionen i fan contacte entre si. Dit d’una altra manera, és la forma com les dents s’ajunten en tancar la mandíbula. Per tant, la maloclusió és una condició en què les dents superiors i inferiors no encaixen correctament quan la boca està tancada. Això pot ser causat per diversos factors, com la forma i la mida de les dents, la mandíbula i el paladar.

Quan la mossegada no és correcta parlem de maloclusió dental o problemes de mossegada

Tenir una bona mossegada és molt important, ja que és precisament aquí on rau en gran manera la salut bucal, dental i de tota l’estructura orofacial. Hi ha qui pensa que tenir les dents mal alineades és una qüestió purament estètica. La realitat és que alguns mals de cap, d’oïda, de coll i fins i tot d’esquena poden ser provocats precisament per una mala mossegada.

Classificació de la mossegada

Les maloclusions dentals es poden classificar en tres nivells, segons el tipus de problema que presenten. En aquesta imatge es poden veure els diferents tipus de mossegada.

Els tipus més comuns són:

• Mossegada invertida: les dents superiors es tanquen dins les dents inferiors.
• Mossegada oberta: les dents superiors i inferiors no es troben en contacte quan es tanca la boca
• Sobremossegada: les dents superiors cobreixen massa les dents inferiors quan es tanca la boca.
• Mossegada creuada: les dents superiors es tanquen dins de les dents inferiors, en lloc de per fora.
• Diastema: hi ha un espai anormalment gran entre les dents, cosa que pot afectar l’aparença i la funció de la boca.

Causes de la maloclusió

Entre els problemes que causen la maloclusió dental, trobem els següents:

• Càries
• Pèrdues prematures de dents.
• Hàbits de deglució atípica i interposició lingual.
• Xumar-se el dit
• Interposició labial
• Ús perllongat del xumet o del biberó
• Poc espai entre les dents de llet que produeixen anomalies a les dents definitives.
• Mals hàbits alimentaris.
• Factors hereditaris

Què passa si no es tracta la maloclusió

Els problemes més comuns derivats d’una mala mossegada són:

• Inflamació de genives.
• Problemes periodontals.
• Reabsorció òssia
• Dificultat per mastegar
• Dolors musculars del cap i del coll.
• Bruxisme (desgast excessiu de les dents).
• Mal de cap

Corregir les maloclusions és possible (i recomanable) també en adults

La correcció de la mossegada no només es limita als infants i els adolescents, també es pot fer en adults i és un tractament molt recomanable en tots els casos en què hi hagi aquest problema. En l’actualitat els tractaments ortodòntics són segurs per a totes les edats. Com ja hem dit, una mossegada incorrecta pot causar problemes dentals i de salut i minvar la vida dels implants dentals en adults. La correcció de la mossegada pot ajudar a millorar aquests problemes i alhora també tindrà beneficis estètics.

Tractament per a la maloclusió

L’ortodontista és l’especialista que s’ocupa d’estudiar i de corregir la posició de les dents, de les arcades dentàries i dels problemes de l’ATM (l’articulació temporomandibular). L’objectiu principal de l’ortodòncia és aconseguir una bona oclusió i una bona alineació de les dents. Hi ha diferents tipus d’ortodòncia depenent del problema a tractar i de l’edat del pacient. En l’ortodòncia, com en qualsevol camp de l’odontologia, la prevenció és crucial per evitar tractaments més invasius.

El primer pas és visitar l’especialista perquè pugui valorar el vostre cas i oferir-vos un diagnòstic i un estudi amb el millor pla de tractament. Cada cas és únic i requerirà un enfocament personalitzat.

Dres. Eva Marcè i Mariona Sagarra

Al llarg de la vida la pèrdua de peces dentals és un fet relativament freqüent. Davant aquesta situació els pacients es pregunten si val la pena substituir aquestes peces perdudes, sobretot si les dents o els queixals que falten no es veuen o es veuen poc quan se somriu. En aquest article us expliquem els perills de no substiuir les peces dentals perdudes.

El fet és que quan una peça dental es perd queda un buit entre les dents que no només afecta el somriure, ja que pot provocar tot un seguit de complicacions a curt i mitjà terminiAbans d’abordar els perills de no substituir les peces dentals perdudes, volem fer un repàs de les causes que provoquen la pèrdua de peces dentals.

Causes de la pèrdua de peces dentals

• Malalties de la boca: la càries i la malaltia periodontal són les dues patologies més freqüents de la boca. Si aquestes malalties no es tracten a temps el més probable és que s’acabi perdent una o més peces dentals.
• Fractures dentals: Entre les causes més freqüents hi ha els traumatismes per accident, mals hàbits com obrir ampolles amb les dents o el bruxisme, que és el fet de serrar les dents inconscientment, sobretot quan es dorm.
• Extraccions dentals: tot i que l’extracció dental és el darrer recurs dins l’odontologia, a vegades no hi ha cap altra solució quan s’han esgotat tots els recursos terapèutics i la peça continua generant molèsties al pacient.
• Agenèsia dental: és l’absència d’una dent a causa d’un problema de desenvolupament. Pot afectar tant la dentició definitiva com la temporal i pot causar problemes tan estètics i funcionals.

Conseqüències de no substituir les peces dentals perdudes

• Desplaçament dental: La manca de peces dentals, dents i queixals, pot fer que les dents veïnes es desplacin cap a l’espai buit, alterant la mossegada i afectant la funcionalitat de la boca.
• Problemes de masticació: La pèrdua d’una peça dental pot dificultar la masticació dels aliments i provocar problemes digestius.
• Pèrdua d’os de la mandíbula que suportava la peça perduda.
• Afectacions a l’articulació temporomandibular (ATM): La manca d’un queixal o d’una dent pot alterar l’equilibri i l’estabilitat de l’articulació temporomandibular, causant dolors i dificultats quan s’obre i es tanca la boca.
• Problemes d’autoestima.

Solucions per reemplaçar peces dentals

Depenent del nombre de peces perdudes hi ha diferents alternatives. Destaquem les següents:

Pròtesis removibles (pròtesis de posar i treure)

Les pròtesis removibles de posar i treure permeten posar noves peces amb uns ganxos que es sostenen a la geniva. La mida del suport dependrà del nombre de peces a substituir i pot arribar a ocupar tot el paladar. A més del suport a les genives també porta uns ganxos que se subjecten a les dents veïnes. Quan se substitueixen totes les dents s’anomena pròtesi completa.

Pròtesis fixes

Se les coneix també amb el nom de funda (si és per a una dent) o pont (si és per a diverses dents). El tractament consisteix a llimar i rebaixar les dents veïnes de la peça que falta per tal de recolzar-hi la peça de substitució. És una solució còmoda i duradora, però no tant com els implants dentals.

Implants dentals

Un implant és un caragol de titani pur que ha estat sotmès a un tractament especial per garantir l’osteointegració a l’os. Es tracta d’una pròtesi mèdica biocompatible, apta per a ser implantada en el cos humà.Un implant consta de 3 parts: el caragol, el connector i la corona o funda. És una peça d’alta precisió dissenyada per resistir forces considerables sobretot durant el procés de masticació. L’avantatge dels implants dentals sobre les opcions anteriors és que no depenen de les dents veïnes per substituir les dents que falten i són, per tant, una alternativa molt conservadora.

Teniu informació més detallada sobre implants dentals aquí