La setmana passada es va obrir al públic el nou espai d’skate i pump track al Parc Central d’Igualada. Una meravella que segur que entusiasma els aficionats als patins, els monopatins i les bicicletes, i que de ben segur convidarà als qui encara no ho practiquen a provar-ho.

Es tracta d’activitats emocionants i divertides que cada dia sumen més seguidors, però és important assenyalar que són pràctiques que comporten certs perills. Una de les amenaces associades a aquestes activitats és el risc de patir traumatismes i fractures dentals.​

En aquest article us volem explicar per què i com es produeixen les fractures dentals, com evitar-les i, en el cas que es produeixin, quins són els passos a seguir.

Per què es produeixen les fractures dentals?

Quan parlem de fractures o traumatismes dentals associats a un esport o una activitat com les que hem mencionat més amunt ens referim sobretot a:

1. Fractures dentals per impacte contra un objecte: Els patins, el BMX i els monopatins impliquen maniobres i salts que molt sovint comporten caigudes i cops. En cas d’un impacte frontal, hi ha la possibilitat que les dents colpegin contra el terra, una rampa o contra qualsevol altre objecte provocant una fractura dental.

Per prevenir-ho, recomanem fer servir un protector bucal. Els protectors bucals són uns dispositius que cobreixen les dents i les genives i que ajuden a esmorteir els impactes.

2. Fractures dentals per forces d’impacte: Quan es fan salts i maniobres es generen forces d’impacte a tot el cos. Això inclou la boca i les dents. Si no es controlen correctament, aquestes forces també poden provocar fractures.

Per minimitzar el risc de fractures dentals per forces d’impacte, és important tenir un bon control de la força i de la posició de la boca i les dents en aterrar després d’un salt.

Si malgrat totes les precaucions es produeix una fractura dental, cal actuar immediatament. Us expliquem els passos a seguir.

Se m’ha trencat una dent, què he de fer?

Primer de tot és important mantenir la calma. Moltes dents definitives es poden salvar si s’actua amb calma i rapidesa.

1/ Si no hi ha hagut extracció completa (la dent no ha saltat de la boca), però sí una fractura, convé guardar-ne el fragment i anar al dentista perquè valori quin és el millor tractament i evitar la infecció de la dent.

2/ Si la dent està fora de la boca s’ha de conservar en llet o amb la saliva del pacient, SENSE RENTAR-LA, i anar al dentista immediatament per intentar reimplantar-la. Les hores següents al traumatisme són fonamentals per a la supervivència de la dent.3/ Si la dent continua ocupant el seu alvèol, però es mou, hem d’evitar tocar-la i consultar amb l’especialista perquè tracti de fixar-la i valorar tractaments alternatius que assegurin la supervivència de la dent.En aquest infogràfic podreu veure un resum dels passos a seguir.

Tipus de fractures dentals

Hi ha diferents tipus de fractures dentals, que varien segons la ubicació, l’extensió i la gravetat. Els tipus més comuns són:

1) Fractura d’esmalt: En aquesta fractura només s’afecta la capa externa i més dura de la dent, l’esmalt. Pot aparèixer com una esquerda o estella a la dent, però generalment no causa dolor. Sovint, no cal un tractament específic, però pot ser necessari un examen dental per avaluar la gravetat i evitar possibles complicacions.

2) Fractura d’esmalt i dentina: En aquest cas, tant l’esmalt com la dentina, la capa interna de la dent, es veuen afectats. Hi pot haver dolor sensible a la calor, al fred o la pressió. Depenent de l’extensió de la fractura, és possible que calgui un tractament, com una restauració dental amb una obturació o una corona dental.

3) Fractura d’esmalt, dentina i polpa: Aquesta fractura involucra no només l’esmalt i la dentina, sinó també la polpa dental, que és el teixit tou i sensible de l’interior de la dent que conté els nervis i els vasos sanguinis. Pot causar dolor intens, sensibilitat extrema i sagnat. El tractament pot requerir una endodòncia (tractament de l’arrel de la dent) o, en casos més greus, l’extracció de la peça dental.

4) Fractura vertical: En aquest tipus de fractura, l’esquerda s’estén verticalment des de la superfície de masticació cap avall a la dent. Pot ser difícil de detectar visualment i pot causar dolor o no. El tractament dependrà de la ubicació i l’extensió de la fractura i pot requerir una corona, una endodòncia o fins i tot l’extracció de la dent.

5) Fractura d’arrel: Aquest tipus de fractura ocorre a l’arrel de la dent, generalment sota la línia de les genives. Pot ser difícil de detectar i pot estar associada amb dolor, sensibilitat o mobilitat de la dent afectada. El tractament varia segons la ubicació i l’extensió de la fractura, i pot requerir una endodòncia, una cirurgia d’empelt ossi o l’extracció de la dent.

Cal tenir en compte que només un dentista pot fer un diagnòstic precís i determinar el tractament adequat per a una fractura dental. Si heu patit una fractura dental, busqueu atenció dental com més aviat millor per prevenir complicacions futures.  

Eva Marcè i Mariona Sagarra
Odontòlogues

Problemes de mossegada? Segur que alguna vegada heu sentit a parlar de l’oclusió dental. O potser de la mossegada oberta, la mossegada creuada i la mossegada profunda, en referència a les dents. Però sabeu ben bé què vol dir això?.

En aquest article us expliquem què són els problemes de mossegada d’origen dental, també anomenats maloclusió i la solució per corregir-los.

L’oclusió és la manera com les nostres dents interaccionen i fan contacte entre si. Dit d’una altra manera, és la forma com les dents s’ajunten en tancar la mandíbula. Per tant, la maloclusió és una condició en què les dents superiors i inferiors no encaixen correctament quan la boca està tancada. Això pot ser causat per diversos factors, com la forma i la mida de les dents, la mandíbula i el paladar.

Quan la mossegada no és correcta parlem de maloclusió dental o problemes de mossegada

Tenir una bona mossegada és molt important, ja que és precisament aquí on rau en gran manera la salut bucal, dental i de tota l’estructura orofacial. Hi ha qui pensa que tenir les dents mal alineades és una qüestió purament estètica. La realitat és que alguns mals de cap, d’oïda, de coll i fins i tot d’esquena poden ser provocats precisament per una mala mossegada.

Classificació de la mossegada

Les maloclusions dentals es poden classificar en tres nivells, segons el tipus de problema que presenten. En aquesta imatge es poden veure els diferents tipus de mossegada.

Els tipus més comuns són:

• Mossegada invertida: les dents superiors es tanquen dins les dents inferiors.
• Mossegada oberta: les dents superiors i inferiors no es troben en contacte quan es tanca la boca
• Sobremossegada: les dents superiors cobreixen massa les dents inferiors quan es tanca la boca.
• Mossegada creuada: les dents superiors es tanquen dins de les dents inferiors, en lloc de per fora.
• Diastema: hi ha un espai anormalment gran entre les dents, cosa que pot afectar l’aparença i la funció de la boca.

Causes de la maloclusió

Entre els problemes que causen la maloclusió dental, trobem els següents:

• Càries
• Pèrdues prematures de dents.
• Hàbits de deglució atípica i interposició lingual.
• Xumar-se el dit
• Interposició labial
• Ús perllongat del xumet o del biberó
• Poc espai entre les dents de llet que produeixen anomalies a les dents definitives.
• Mals hàbits alimentaris.
• Factors hereditaris

Què passa si no es tracta la maloclusió

Els problemes més comuns derivats d’una mala mossegada són:

• Inflamació de genives.
• Problemes periodontals.
• Reabsorció òssia
• Dificultat per mastegar
• Dolors musculars del cap i del coll.
• Bruxisme (desgast excessiu de les dents).
• Mal de cap

Corregir les maloclusions és possible (i recomanable) també en adults

La correcció de la mossegada no només es limita als infants i els adolescents, també es pot fer en adults i és un tractament molt recomanable en tots els casos en què hi hagi aquest problema. En l’actualitat els tractaments ortodòntics són segurs per a totes les edats. Com ja hem dit, una mossegada incorrecta pot causar problemes dentals i de salut i minvar la vida dels implants dentals en adults. La correcció de la mossegada pot ajudar a millorar aquests problemes i alhora també tindrà beneficis estètics.

Tractament per a la maloclusió

L’ortodontista és l’especialista que s’ocupa d’estudiar i de corregir la posició de les dents, de les arcades dentàries i dels problemes de l’ATM (l’articulació temporomandibular). L’objectiu principal de l’ortodòncia és aconseguir una bona oclusió i una bona alineació de les dents. Hi ha diferents tipus d’ortodòncia depenent del problema a tractar i de l’edat del pacient. En l’ortodòncia, com en qualsevol camp de l’odontologia, la prevenció és crucial per evitar tractaments més invasius.

El primer pas és visitar l’especialista perquè pugui valorar el vostre cas i oferir-vos un diagnòstic i un estudi amb el millor pla de tractament. Cada cas és únic i requerirà un enfocament personalitzat.

Dres. Eva Marcè i Mariona Sagarra