La respiració bucal és un hàbit de respiració anormal en què es respira a través de la boca en comptes del nas. Tot i que pot semblar inofensiu, aquest patró de respiració pot tenir un impacte significatiu per a la salut bucodental. Us expliquem el perquè.

Com afecta la respiració bucal a la salut dental? T’ho expliquem tot seguit.

Sequedat oral i càries

Respirar per la boca comporta més sequedat a la boca. La saliva juga un paper crucial en la neteja de les dents i la neutralització dels àcids. Per tant, amb menys saliva, el risc de desenvolupar càries dental i malalties de les genives augmenta significativament.

Canvis en l’estructura facial i dental

La respiració bucal pot provocar canvis en la forma de la cara i l’alineació de les dents. Per això, els nens que respiren per la boca solen desenvolupar cares més estretes i maloclusió, amb mossegades obertes, mossegades creuades i altres problemes d’ortodòncia.

Problemes del son

Els roncs i les apnees del son són provocats per la respiració bucal poden tenir un impacte negatiu en la qualitat de vida i la salut general.

A Marcè&Sagarra Centre Dental us podem ajudar a identificar els problemes de respiració bucal i aconsellar el tractament més adequat per solucionar els problemes de respiració bucal, com ara:

• Tractament ortodòntic: Un dels possibles tractaments és l’ortodòncia, que no només ajudarà a corregir els problemes d’alineació dental i de maloclusió, sinó que també millorarà la respiració.
• Teràpia de reeducació respiratòria: Té com a objectiu ensenyar a respirar correctament pel nas, cosa que millora la salut denta, la qualitat del son i la salut en general. Les apnees i els sons estan relacionats amb la hipertensió i problemes cardiovasculars.
• Coordinació amb altres professionals de la salut: En alguns casos, treballarem amb altres professionals de la salut, com ara otorrinolaringòlegs i logopedes, per abordar les causes subjacents de la respiració bucal.

T’expliquem quins són els aliments que cal evitar mentre es porten aparells d’ortodòncia fixa

Quins són els aliments cal evitar mentre es fa un tractament d’ortodòncia amb bràquets és una pregunta molt habitual que ens fan els pacients a qui acabem de col·locar aparells d’ortodòncia fixa. És també una de les preocupacions més freqüents dels pares quan els seus fills comencen el tractament.

En aquest article us volem donar informació sobre els aliments i les begudes que no s’haurien de prendre amb bràquets, tant per mantenir els aparells d’ortodòncia en bon estat com per facilitar la higiene oral.

Abans de continuar, cal dir que l’ortodòncia amb bràquets és compatible amb l’estil de vida de pràcticament qualsevol persona. Tot i això, pel que fa a l’alimentació, resulta preferible prendre una sèrie de precaucions mentre dura el tractament.

Aliments i begudes que no hauríem de menjar mentre portem bràquets

• Aliments enganxosos com els caramels tous (Sugus), xiclets i altres llaminadures. Poden quedar atrapats als bràquets i dificultar la neteja.
• Aliments durs com les nous, ametlles, cacauets, crispetes, pa torrat, etc. Aquests menjars poden exercir pressió sobre els bràquets i fer que caiguin o, en el pitjor dels casos, que es trenquin.
• Aliments apegalosos com la crema de cacau (Nutella), la mantega de cacauet, la melmelada, la mel, etc. Es poden adherir fàcilment als bràquets i les dents i dificultar la neteja.
• Begudes ensucrades: refrescos, sucs de fruites industrials, begudes energètiques, etc. Contenen alts nivells de sucre que poden fer acumulació de placa i augmentar el risc de càries.
• Begudes amb gas, ja que poden descalcificar l’esmalt dental i augmentar el risc de taques.
• Aliments i begudes molt calentes que poden causar molèsties i dolor a les dents i les genives, especialment just després d’haver ajustat els bràquets.
• Aliments i begudes molt fredes com els gelats, els sorbets, els glaçons. Poden provocar sensibilitat dental i malestar, també just després d’haver ajustat els aparells.

Complir amb aquestes recomanacions farà que el tractament sigui més senzill i eficaç. En cas contrari, tant el pacient com l’especialista patirem alguns inconvenients:

• En primer lloc, els bràquets es poden trencar o desenganxar. Això farà que s’hagi de programar visites amb l’ortodontista més sovint.
•  En segon lloc, es produiran retards en el tractament, ja que l’aparell d’ortodòncia no farà els moviments dentals planificats.

Com veieu, es tracta de recomanacions molt senzilles de seguir. Només requereixen canviar certs costums mentre es fa el tractament d’ortodòncia. El fet de seguir-les farà que el tractament sigui molt més còmode i ràpid per al pacient.

Per a més informació o si teniu més dubtes, podeu posar-vos en contacte amb la clínica trucant al 93 806 79 04.

Eva Marcè i Mariona Sagarra
Odontòlogues

La setmana passada es va obrir al públic el nou espai d’skate i pump track al Parc Central d’Igualada. Una meravella que segur que entusiasma els aficionats als patins, els monopatins i les bicicletes, i que de ben segur convidarà als qui encara no ho practiquen a provar-ho.

Es tracta d’activitats emocionants i divertides que cada dia sumen més seguidors, però és important assenyalar que són pràctiques que comporten certs perills. Una de les amenaces associades a aquestes activitats és el risc de patir traumatismes i fractures dentals.​

En aquest article us volem explicar per què i com es produeixen les fractures dentals, com evitar-les i, en el cas que es produeixin, quins són els passos a seguir.

Per què es produeixen les fractures dentals?

Quan parlem de fractures o traumatismes dentals associats a un esport o una activitat com les que hem mencionat més amunt ens referim sobretot a:

1. Fractures dentals per impacte contra un objecte: Els patins, el BMX i els monopatins impliquen maniobres i salts que molt sovint comporten caigudes i cops. En cas d’un impacte frontal, hi ha la possibilitat que les dents colpegin contra el terra, una rampa o contra qualsevol altre objecte provocant una fractura dental.

Per prevenir-ho, recomanem fer servir un protector bucal. Els protectors bucals són uns dispositius que cobreixen les dents i les genives i que ajuden a esmorteir els impactes.

2. Fractures dentals per forces d’impacte: Quan es fan salts i maniobres es generen forces d’impacte a tot el cos. Això inclou la boca i les dents. Si no es controlen correctament, aquestes forces també poden provocar fractures.

Per minimitzar el risc de fractures dentals per forces d’impacte, és important tenir un bon control de la força i de la posició de la boca i les dents en aterrar després d’un salt.

Si malgrat totes les precaucions es produeix una fractura dental, cal actuar immediatament. Us expliquem els passos a seguir.

Se m’ha trencat una dent, què he de fer?

Primer de tot és important mantenir la calma. Moltes dents definitives es poden salvar si s’actua amb calma i rapidesa.

1/ Si no hi ha hagut extracció completa (la dent no ha saltat de la boca), però sí una fractura, convé guardar-ne el fragment i anar al dentista perquè valori quin és el millor tractament i evitar la infecció de la dent.

2/ Si la dent està fora de la boca s’ha de conservar en llet o amb la saliva del pacient, SENSE RENTAR-LA, i anar al dentista immediatament per intentar reimplantar-la. Les hores següents al traumatisme són fonamentals per a la supervivència de la dent.3/ Si la dent continua ocupant el seu alvèol, però es mou, hem d’evitar tocar-la i consultar amb l’especialista perquè tracti de fixar-la i valorar tractaments alternatius que assegurin la supervivència de la dent.En aquest infogràfic podreu veure un resum dels passos a seguir.

Tipus de fractures dentals

Hi ha diferents tipus de fractures dentals, que varien segons la ubicació, l’extensió i la gravetat. Els tipus més comuns són:

1) Fractura d’esmalt: En aquesta fractura només s’afecta la capa externa i més dura de la dent, l’esmalt. Pot aparèixer com una esquerda o estella a la dent, però generalment no causa dolor. Sovint, no cal un tractament específic, però pot ser necessari un examen dental per avaluar la gravetat i evitar possibles complicacions.

2) Fractura d’esmalt i dentina: En aquest cas, tant l’esmalt com la dentina, la capa interna de la dent, es veuen afectats. Hi pot haver dolor sensible a la calor, al fred o la pressió. Depenent de l’extensió de la fractura, és possible que calgui un tractament, com una restauració dental amb una obturació o una corona dental.

3) Fractura d’esmalt, dentina i polpa: Aquesta fractura involucra no només l’esmalt i la dentina, sinó també la polpa dental, que és el teixit tou i sensible de l’interior de la dent que conté els nervis i els vasos sanguinis. Pot causar dolor intens, sensibilitat extrema i sagnat. El tractament pot requerir una endodòncia (tractament de l’arrel de la dent) o, en casos més greus, l’extracció de la peça dental.

4) Fractura vertical: En aquest tipus de fractura, l’esquerda s’estén verticalment des de la superfície de masticació cap avall a la dent. Pot ser difícil de detectar visualment i pot causar dolor o no. El tractament dependrà de la ubicació i l’extensió de la fractura i pot requerir una corona, una endodòncia o fins i tot l’extracció de la dent.

5) Fractura d’arrel: Aquest tipus de fractura ocorre a l’arrel de la dent, generalment sota la línia de les genives. Pot ser difícil de detectar i pot estar associada amb dolor, sensibilitat o mobilitat de la dent afectada. El tractament varia segons la ubicació i l’extensió de la fractura, i pot requerir una endodòncia, una cirurgia d’empelt ossi o l’extracció de la dent.

Cal tenir en compte que només un dentista pot fer un diagnòstic precís i determinar el tractament adequat per a una fractura dental. Si heu patit una fractura dental, busqueu atenció dental com més aviat millor per prevenir complicacions futures.  

Eva Marcè i Mariona Sagarra
Odontòlogues