Impacte dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) en la salut oral
El 30 de novembre se celebra el Dia Internacional de la lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), com l’anorèxia i la bulímia. Aquests trastorns tenen un impacte profund en la salut física, emocional i social de les persones que els pateixen.
Segons dades de l’ACAB (Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia), a Catalunya afecten 1 de cada 10 joves d’entre 12 i 25 anys, una xifra que evidencia la necessitat de conscienciació, detecció precoç i suport multidisciplinari.
Tot i que sovint ens centrem en els efectes psicològics i nutricionals dels TCA, és igualment rellevant entendre com aquests trastorns poden afectar la salut oral. El dèficit alimentari, la deshidratació i els àcids de vòmits recurrents poden tenir conseqüències importants per a la boca i les dents.
Us ho expliquem:
Com afecten els TCA a la salut oral?
Els TCA poden comprometre de manera directa tant l’estructura dental com les mucoses i les genives. Entre els efectes més habituals hi trobem:
- Sequedat bucal: la deshidratació i tenir més saliva afavoreixen l’aparició de càries i infeccions.
- Erosió dental: els àcids del vòmit desgasten l’esmalt de forma progressiva, sobretot a la cara interna de les dents anteriors.
- Càries per dèficit nutricional: la manca de nutrients essencials i una higiene bucal menys consistent incrementen el risc de lesions.
- Llagues bucals: resultat de carències vitamíniques o del contacte constant amb substàncies àcides.
- Inflamació de les genives: causada per una resposta inflamatòria més elevada o per dèficits vitamínics, especialment de vitamina C.
- No substituir una dent pot provocar desplaçaments dentals, pèrdua d’os i problemes de masticació.
El paper del dentista en la detecció precoç dels TCA
En molts casos, el dentista pot ser dels primers professionals de la salut a sospitar de la presència d’un TCA, gràcies als signes clínics que apareixen a la cavitat oral. Aquesta detecció és especialment rellevant quan encara no hi ha un diagnòstic formal o quan la persona no ha verbalitzat la situació.
Per això, les revisions periòdiques són una eina clau no només per mantenir una boca sana, sinó per identificar precoçment possibles trastorns que requereixen atenció global.
Recomanacions per protegir la salut oral en persones amb TCA
El tractament odontològic ha d’estar adaptat a les necessitats de cada pacient, posant especial atenció a minimitzar els danys derivats del trastorn.
Des de la nostra consulta recomanem:
- Raspall suau i pasta no abrasiva per evitar desgastar encara més l’esmalt.
- Col·lutoris amb fluor per reforçar les dents i reduir el risc de càries.
- Evitar raspallar-se just després de vomitar, ja que l’esmalt està més vulnerable; és preferible esbandir la boca amb aigua.
- Xiclets amb xilitol per estimular la producció de saliva.
- Tractaments restauradors específics per rehabilitar les zones afectades en casos més greus.
El nostre compromís
A Marcè & Sagarra acompanyem en la prevenció i el tractament dels trastorns que, com els TCA, impacten en la salut oral i la qualitat de vida dels nostres pacients.
Dra. Eva Marcè i Dra. Mariona Sagarra
OdontòloguesSegelladors: Protecció extra contra la càries
En salut bucodental, la prevenció és fonamental. Adoptar mesures protectores ajuda a mantenir les dents i les genives saludables i evita complicacions futures derivades de tractaments més complexos. Una de les mesures preventives més eficaces que apliquem a la nostra clínica dental són els segelladors de fissures.
Us ho expliquem tot seguit.
Què són els segelladors de fissures dentals?
Els segelladors de fissures dentals són una fina capa de resina que es col·loca sobre la superfície dels queixals (molars i premolars). Aquesta capa fina de resina actua com una barrera protectora contra la placa i els bacteris que causen les càries, especialment en aquelles zones que són més difícils de netejar amb el raspall.
Seguretat garantida
Els segelladors són totalment segurs i àmpliament utilitzats en clíniques dentals a tot el món. La seva aplicació no provoca dolor, no requereix anestèsia i no té efectes adversos, cosa que els converteix en una de les mesures més recomanables per assegurar una bona salut bucodental.
Per a qui està indicat
Els segelladors dentals s’apliquen normalment en nens a partir dels 6 anys i adolescents amb risc de desenvolupar càries, a les zones més difícils de raspallar.
- Són indolors, segurs i de ràpida aplicació.
- No cal posar anestèsia
- Prevenen fins al 80% de les càries i cuiden la salut dental.
Si necessiteu més informació podeu demanar hora per a una consulta trucant al 93 806 79 04.
Eva Marcè i Mariona Sagarra
OdontòloguesOrtodòncia interceptiva: Prevenint problemes futurs
Quan pensem en ortodòncia, sovint ens ve al cap la imatge d’adolescents amb aparells metàl·lics o amb alineadors transparent a les dents. No obstant això, la correcció de problemes dentals pot començar molt abans d’aquesta etapa, gràcies a l’ortodòncia interceptiva que permet corregir alteracions òssies de manera precoç, evitant futurs problemes dentals i de l’esquelet.
En aquest article t’expliquem què és l’ortodòncia interceptiva, en què es diferencia de l’ortodòncia dental convencional i quins avantatges té per a la salut dental a mitjà i llarg termini.
Què és l’ortodòncia interceptiva?
L’ortodòncia interceptiva és un conjunt de tractaments que es realitzen en infants en fase de creixement per guiar el desenvolupament correcte dels maxil·lars i de les dents. A diferència de l’ortodòncia tradicional, que es centra a alinear les dents quan ja han erupcionat totes les peces, l’ortodòncia interceptiva busca corregir desajustos esquelètics i hàbits perjudicials com la succió del dit o la respiració bucal.
Quan és necessari un tractament d’ortodòncia interceptiva?
A Marcè&Sagarra Centre Dental l’odontopediatra és l’especialista que s’ocupa de detectar problemes a una edat primerenca i recomanar un tractament si observa:
- Mossegada creuada (les dents superiors queden per darrere de les inferiors en tancar la boca).
- Maxil·lar superior o inferior molt desenvolupat o poc desenvolupat.
- Espais insuficients per a les dents definitives.
- Hàbits perjudicials (com xuclar-se el dit, empènyer les dents amb la llengua o respirar per la boca).
- Pèrdua prematura de dents de llet, que pot desplaçar les dents restants i afectar la posició de les definitives.
Beneficis d’una actuació precoç
L’ortodòncia interceptiva pot evitar problemes més complexos en el futur i, en alguns casos, reduir la necessitat de portar aparells d’ortodòncia durant l’adolescència.
Els beneficis més destacats són:
- Facilita el creixement correcte dels maxil·lars.
- Millora la funció masticatòria i la respiració.
- Evita problemes d’oclusió que poden afectar la parla o la mandíbula.
- Redueix la necessitat d’extraccions dentals en el futur.
I l’ortodòncia convencional?
A partir dels 12 anys, i sempre depenent del grau de desenvolupament de l’infant, l’ortodòncia dental permet corregir l’alineació de les peces dentals i l’oclusió. Els tractaments més comuns són els bràquets metàl·lics i els alineadors transparents, com Invisalign.
La importància de les revisions periòdiques
Detectar els problemes a temps és clau per a l’èxit dels tractaments ortodòntics. És recomanable portar els infants a una revisió amb l’odontopediatria quan erupciona la primera dent, entre el primer i el segon any de vida. Això permet informar els pares sobre hàbits dels seus fills que poden desencadenar futurs problemes bucodentals. Un diagnòstic precoç pot evitar complicacions i assegurar un somriure sa i ben alineat en el futur.
Si necessiteu més informació o voleu demanar cita per a una revisió amb l’odontopediatria, podeu contactar amb nosaltres al 93 806 79 04.
Dra. Eva Marcè i Dra. Mariona Sagarra
OdontòloguesCuidem la salut dental dels més petits
L’odontopediatria, també coneguda com a odontologia pediàtrica, és l’especialitat que s’ocupa de la salut bucodental dels infants. Prevé l’aparició de càries i altres malalties bucals i permet detectar anomalies de la posició dels maxil·lars i de les dents, i en cas necessari, fer els tractaments restauradors.
Els tractaments restauradors en odontopediatria s’encarreguen de:
- Tractar els traumatismes dentals causats per caigudes, cops o accidents durant el joc i l’activitat esportiva.
- Segellar fissures dels queixals per evitar que el menjar quedi retingut i apareguin les càries.
- Tractar les càries de les dents de llet, quelcom fonamental per a una futura dentadura sana
En el cas dels infants, el principi de “val més prevenir que curar” és especialment important.
En les revisions inicials és quan es poden detectar els primers problemes i, si cal, fer tractaments senzills. En el cas dels infants, el principi de “val més prevenir que curar” és especialment important.
A la sala d’espera hi trobaran la porta màgica del Ratolinet Pérez, un racó especial que converteix l’experiència en tota una aventura.
Per això aconsellem portar els petits a l’odontòleg a partir dels dos anys, i fer visites anuals per explorar la boca i fer-los un ensenyament d’higiene bucal, tant als nens com als pares. D’aquesta manera, els nens i les nenes agafen confiança amb el dentista i les visites posteriors es fan cada vegada amb menys por, afavorint l’èxit de futurs tractaments.
Amb aquest objectiu, al Centre Dental Marcè&Sagarra hem creat un ambient acollidor i divertit perquè els més petits se sentin còmodes en la seva visita a l’odontopediatra. A la sala d’espera hi trobaran la porta màgica del Ratolinet Pérez, un racó especial que converteix l’experiència en tota una aventura.
A més, si sou família nombrosa, us oferim un 5% de descompte en tots els nostres tractaments dentals.
Si voleu més informació o reservar cita amb l’odontopediatra, truqueu al 93 806 79 04.
Dra. Eva Marcè i Dra. Mariona Sagarra
OdontòloguesPer què cal extreure premolars en alguns tractaments d’ortodòncia?
Per què en alguns tractaments d’ortodòncia cal treure peces dentals? Aquesta és una pregunta que sovint genera dubtes. La resposta rau en la necessitat d’aconseguir un equilibri entre l’espai disponible a la boca i la mida de les dents. En aquest article, t’expliquem per què aquesta pràctica, tot i no ser sempre necessària, és essencial en alguns casos i com es basa en criteris científics i en l’estudi personalitzat de cada pacient.
Quan plantegem un tractament d’ortodòncia, l’objectiu principal és aconseguir aquestes tres coses:
- Una mossegada funcional
- Una correcta alineació dental
- Un somriure harmoniós.
En alguns casos, per arribar a aquest objectiu és necessari eliminar algunes peces dentals. Tot i que això pot semblar una decisió dràstica, aquesta és una pràctica habitual i fonamentada per anys d’estudis.
Per què es recomana extreure dents sanes en alguns tractaments d’ortodòncia?
En l’ortodòncia, l’espai disponible dins de la boca és un factor clau. Hi ha pacients que presenten una desproporció entre la mida de les dents i la de la mandíbula, fet que dona lloc a un apinyament dental. Aquest apinyament pot dificultar no només l’estètica, sinó també la funcionalitat i generar problemes en la mossegada, un desgast excessiu de les dents, mal alè o fins i tot dolor articular.
Quan l’espai disponible dins de la boca és insuficient, hi ha dues opcions:
- Expandir la mandíbula
- Eliminar dents per redistribuir l’espai.
Si l’expansió no és possible o no és adequada (pel tipus de maloclusió o per les característiques del pacient), l’extracció dels premolars és l’opció més efectiva i menys invasiva a llarg termini.
Per què els premolars?
Els premolars són les dents que es troben entre els canins i els molars. Generalment, aquestes són les peces que s’extreuen donat que la seva posició permet mantenir l’equilibri entre la part davantera i la part posterior de la boca després del tractament ortodòntic. Això fa que es puguin moure les dents de manera harmoniosa sense comprometre la funcionalitat de la mossegada ni l’estètica del somriure.
És perjudicial extreure dents sanes?
És important destacar que aquesta decisió no es pren a la lleugera. Els ortodontistes estudien cada cas de manera individualitzada per determinar si l’extracció d’aquestes peces és realment necessària. En aquest cas, l’extracció de dents sanes no compromet la salut bucal del pacient. De fet, en molts casos, evitar l’extracció pot comportar conseqüències més greus, com l’augment del risc de càries, problemes periodontals, mal alè o problemes en la mossegada.
Una pràctica fonamentada per anys d’estudis
Tot i que algunes persones poden percebre aquesta pràctica com una mesura extrema, és important entendre que les extraccions només es duen a terme quan són imprescindibles per garantir els millors resultats, tan funcionalment com estètic. Aquest procediment forma part d’un enfocament científic que té com a prioritat la salut global del pacient.
Apostem pels tractaments mínimament invasius
A Marcè & Sagarra Centre Dental treballem sota els principis de l’odontologia conservadora. Aquest és un enfocament que posa al centre la preservació de les dents naturals sempre que sigui possible. Aquesta filosofia es basa en tractaments mínimament invasius i en l’ús de les tècniques més avançades per restaurar i protegir les dents, sempre que això sigui possible.
Tot i ser aquesta la nostra prioritat, hi ha situacions en què l’extracció de peces dentals esdevé inevitable, com en alguns tractaments d’ortodòncia, en què l’extracció de peces dentals és imprescindible per aconseguir una mossegada funcional i una correcta alineació. En aquests casos, sempre ens assegurem que el pacient entén els motius i els beneficis que això comportarà en el seu tractament.
Dra. Eva Marcè i Dra. Mariona Sagarra
OdontòloguesImpacte de la respiració bucal a la salut dental
La respiració bucal és un hàbit de respiració anormal en què es respira a través de la boca en comptes del nas. Tot i que pot semblar inofensiu, aquest patró de respiració pot tenir un impacte significatiu per a la salut bucodental. Us expliquem el perquè.
Com afecta la respiració bucal a la salut dental? T’ho expliquem tot seguit.
Sequedat oral i càries
Respirar per la boca comporta més sequedat a la boca. La saliva juga un paper crucial en la neteja de les dents i la neutralització dels àcids. Per tant, amb menys saliva, el risc de desenvolupar càries dental i malalties de les genives augmenta significativament.
Canvis en l’estructura facial i dental
La respiració bucal pot provocar canvis en la forma de la cara i l’alineació de les dents. Per això, els nens que respiren per la boca solen desenvolupar cares més estretes i maloclusió, amb mossegades obertes, mossegades creuades i altres problemes d’ortodòncia.
Problemes del son
Els roncs i les apnees del son són provocats per la respiració bucal poden tenir un impacte negatiu en la qualitat de vida i la salut general.
A Marcè&Sagarra Centre Dental us podem ajudar a identificar els problemes de respiració bucal i aconsellar el tractament més adequat per solucionar els problemes de respiració bucal, com ara:
- Tractament ortodòntic: Un dels possibles tractaments és l’ortodòncia, que no només ajudarà a corregir els problemes d’alineació dental i de maloclusió, sinó que també millorarà la respiració.
- Teràpia de reeducació respiratòria: Té com a objectiu ensenyar a respirar correctament pel nas, cosa que millora la salut denta, la qualitat del son i la salut en general. Les apnees i els sons estan relacionats amb la hipertensió i problemes cardiovasculars.
- Coordinació amb altres professionals de la salut: En alguns casos, treballarem amb altres professionals de la salut, com ara otorrinolaringòlegs i logopedes, per abordar les causes subjacents de la respiració bucal.
Si sou respiradors bucals us aconsellem que demanu cita per a una exploració. Dra. Eva Marcè i Dra. Mariona Sagarra Odontòlogues Càries a les dents de llet
Hi ha una creença força estesa que diu que les càries a les dents de llet no comporten cap perill per a la salut dels infants, ja que, al capdavall, es tracta de peces dentals que acabaran caient i que se substituiran per les dents definitives. Res més lluny de la realitat.
Us ho expliquem tot seguit.Les dents de llet tenen un paper destacat perquè els infants es puguin desenvolupar amb normalitat: mastegar bé els aliments i parlar correctament. Alhora, les dents de llet preserven l’espai que hauran d’ocupar les dents permanents.
Quins problemes pot ocasionar una càries en una dent de llet si no es tracta?
Molèsties i dolor: Una càries no tractada pot acabar afectant els nervis de l’interior de la dent provocant molèsties i dolor de més o menys intensitat. Això afectarà la capacitat dels infants per menjar, deglutir, parlar i descansar correctament. Infeccions: Les càries no tractades a les dents de llet poden generar infeccions. Aquestes es poden propagar a les dents permanents i als teixits del voltant. Malposició de les dents permanents: Les dents de llet actuen com a espaiadors per a les dents permanents que estan a sota i que sortiran més endavant. Si es perd una dent de llet prematurament a causa d’una càries no tractada, farà que les dents permanents es desplacin fora de la posició adequada. Això pot causar problemes d’alineació i malposició dental en el futur.
Com es pot evitar l’aparició de càries a les dents de llet?
Com sempre, la prevenció és el millor aliat per evitar l’aparició de càries a qualsevol edat. Una neteja bucal deficient i una alimentació poc saludable rica en sucres refinats com els que hi ha en algunes begudes i en aliments processats, són els principals responsables de l’aparició de càries.
Per prevenir les càries a les dents de llet, recomanem:
Netejar la boca dels nadons amb una gasa estèril i aigua tèbia després de cada àpat i sempre abans de ficar-lo al llit, fins i tot abans que comencin a aparèixer les dents de llet.
Evitar que els nadons s’adormin amb el biberó a la boca. A partir dels 3 anys recomanem fer servir un raspallet suau de capçal petit i ensenyar-lo a raspallar-se les dents suaument.
Finalment, les revisions periòdiques amb l’odontopiediatre permetran diagnosticar i tractar qualsevol tipus de problema.
Eva Marcè i Mariona Sagarra
Odontòlogues
Aliments a evitar amb ortodòncia fixa
T’expliquem quins són els aliments que cal evitar mentre es porten aparells d’ortodòncia fixa
Quins són els aliments cal evitar mentre es fa un tractament d’ortodòncia amb bràquets és una pregunta molt habitual que ens fan els pacients a qui acabem de col·locar aparells d’ortodòncia fixa. És també una de les preocupacions més freqüents dels pares quan els seus fills comencen el tractament.
En aquest article us volem donar informació sobre els aliments i les begudes que no s’haurien de prendre amb bràquets, tant per mantenir els aparells d’ortodòncia en bon estat com per facilitar la higiene oral.
Abans de continuar, cal dir que l’ortodòncia amb bràquets és compatible amb l’estil de vida de pràcticament qualsevol persona. Tot i això, pel que fa a l’alimentació, resulta preferible prendre una sèrie de precaucions mentre dura el tractament.
Aliments i begudes que no hauríem de menjar mentre portem bràquets
- Aliments enganxosos com els caramels tous (Sugus), xiclets i altres llaminadures. Poden quedar atrapats als bràquets i dificultar la neteja.
- Aliments durs com les nous, ametlles, cacauets, crispetes, pa torrat, etc. Aquests menjars poden exercir pressió sobre els bràquets i fer que caiguin o, en el pitjor dels casos, que es trenquin.
- Aliments apegalosos com la crema de cacau (Nutella), la mantega de cacauet, la melmelada, la mel, etc. Es poden adherir fàcilment als bràquets i les dents i dificultar la neteja.
- Begudes ensucrades: refrescos, sucs de fruites industrials, begudes energètiques, etc. Contenen alts nivells de sucre que poden fer acumulació de placa i augmentar el risc de càries.
- Begudes amb gas, ja que poden descalcificar l’esmalt dental i augmentar el risc de taques.
- Aliments i begudes molt calentes que poden causar molèsties i dolor a les dents i les genives, especialment just després d’haver ajustat els bràquets.
- Aliments i begudes molt fredes com els gelats, els sorbets, els glaçons. Poden provocar sensibilitat dental i malestar, també just després d’haver ajustat els aparells.
Complir amb aquestes recomanacions farà que el tractament sigui més senzill i eficaç. En cas contrari, tant el pacient com l’especialista patirem alguns inconvenients:
- En primer lloc, els bràquets es poden trencar o desenganxar. Això farà que s’hagi de programar visites amb l’ortodontista més sovint.
- En segon lloc, es produiran retards en el tractament, ja que l’aparell d’ortodòncia no farà els moviments dentals planificats.
Com veieu, es tracta de recomanacions molt senzilles de seguir. Només requereixen canviar certs costums mentre es fa el tractament d’ortodòncia. El fet de seguir-les farà que el tractament sigui molt més còmode i ràpid per al pacient.
Per a més informació o si teniu més dubtes, podeu posar-vos en contacte amb la clínica trucant al 93 806 79 04.
Eva Marcè i Mariona Sagarra
OdontòloguesFractures i traumatismes en esports d’impacte
La setmana passada es va obrir al públic el nou espai d’skate i pump track al Parc Central d’Igualada. Una meravella que segur que entusiasma els aficionats als patins, els monopatins i les bicicletes, i que de ben segur convidarà als qui encara no ho practiquen a provar-ho.
Es tracta d’activitats emocionants i divertides que cada dia sumen més seguidors, però és important assenyalar que són pràctiques que comporten certs perills. Una de les amenaces associades a aquestes activitats és el risc de patir traumatismes i fractures dentals.
En aquest article us volem explicar per què i com es produeixen les fractures dentals, com evitar-les i, en el cas que es produeixin, quins són els passos a seguir.
Per què es produeixen les fractures dentals?
Quan parlem de fractures o traumatismes dentals associats a un esport o una activitat com les que hem mencionat més amunt ens referim sobretot a:
1. Fractures dentals per impacte contra un objecte: Els patins, el BMX i els monopatins impliquen maniobres i salts que molt sovint comporten caigudes i cops. En cas d’un impacte frontal, hi ha la possibilitat que les dents colpegin contra el terra, una rampa o contra qualsevol altre objecte provocant una fractura dental.
Per prevenir-ho, recomanem fer servir un protector bucal. Els protectors bucals són uns dispositius que cobreixen les dents i les genives i que ajuden a esmorteir els impactes.
2. Fractures dentals per forces d’impacte: Quan es fan salts i maniobres es generen forces d’impacte a tot el cos. Això inclou la boca i les dents. Si no es controlen correctament, aquestes forces també poden provocar fractures.
Per minimitzar el risc de fractures dentals per forces d’impacte, és important tenir un bon control de la força i de la posició de la boca i les dents en aterrar després d’un salt.
Si malgrat totes les precaucions es produeix una fractura dental, cal actuar immediatament. Us expliquem els passos a seguir.
Se m’ha trencat una dent, què he de fer?
Primer de tot és important mantenir la calma. Moltes dents definitives es poden salvar si s’actua amb calma i rapidesa.
1/ Si no hi ha hagut extracció completa (la dent no ha saltat de la boca), però sí una fractura, convé guardar-ne el fragment i anar al dentista perquè valori quin és el millor tractament i evitar la infecció de la dent.
2/ Si la dent està fora de la boca s’ha de conservar en llet o amb la saliva del pacient, SENSE RENTAR-LA, i anar al dentista immediatament per intentar reimplantar-la. Les hores següents al traumatisme són fonamentals per a la supervivència de la dent.3/ Si la dent continua ocupant el seu alvèol, però es mou, hem d’evitar tocar-la i consultar amb l’especialista perquè tracti de fixar-la i valorar tractaments alternatius que assegurin la supervivència de la dent.En aquest infogràfic podreu veure un resum dels passos a seguir.
Tipus de fractures dentals
Hi ha diferents tipus de fractures dentals, que varien segons la ubicació, l’extensió i la gravetat. Els tipus més comuns són:
1) Fractura d’esmalt: En aquesta fractura només s’afecta la capa externa i més dura de la dent, l’esmalt. Pot aparèixer com una esquerda o estella a la dent, però generalment no causa dolor. Sovint, no cal un tractament específic, però pot ser necessari un examen dental per avaluar la gravetat i evitar possibles complicacions.
2) Fractura d’esmalt i dentina: En aquest cas, tant l’esmalt com la dentina, la capa interna de la dent, es veuen afectats. Hi pot haver dolor sensible a la calor, al fred o la pressió. Depenent de l’extensió de la fractura, és possible que calgui un tractament, com una restauració dental amb una obturació o una corona dental.
3) Fractura d’esmalt, dentina i polpa: Aquesta fractura involucra no només l’esmalt i la dentina, sinó també la polpa dental, que és el teixit tou i sensible de l’interior de la dent que conté els nervis i els vasos sanguinis. Pot causar dolor intens, sensibilitat extrema i sagnat. El tractament pot requerir una endodòncia (tractament de l’arrel de la dent) o, en casos més greus, l’extracció de la peça dental.
4) Fractura vertical: En aquest tipus de fractura, l’esquerda s’estén verticalment des de la superfície de masticació cap avall a la dent. Pot ser difícil de detectar visualment i pot causar dolor o no. El tractament dependrà de la ubicació i l’extensió de la fractura i pot requerir una corona, una endodòncia o fins i tot l’extracció de la dent.
5) Fractura d’arrel: Aquest tipus de fractura ocorre a l’arrel de la dent, generalment sota la línia de les genives. Pot ser difícil de detectar i pot estar associada amb dolor, sensibilitat o mobilitat de la dent afectada. El tractament varia segons la ubicació i l’extensió de la fractura, i pot requerir una endodòncia, una cirurgia d’empelt ossi o l’extracció de la dent.
Cal tenir en compte que només un dentista pot fer un diagnòstic precís i determinar el tractament adequat per a una fractura dental. Si heu patit una fractura dental, busqueu atenció dental com més aviat millor per prevenir complicacions futures.
Eva Marcè i Mariona Sagarra
Odontòlogues
